Una

Ahir sí que va començar la temporada de neu al Pirineu. A la Seu també, encara que de manera més aviat testimonial. Sigui com sigui, fou la primera nevada de la temporada, i agafà molts caducifolis encara vestits de tardor, com ara el besurt i els erables de les fotos, fetes des de casa. Ja en portem una! Entre les 8:20 i les 9:20, si fa no fa, va nevar amb ganes; cap cosa de l'altre món, però pels bojos per la neu feia goig. Ho féu a 0,4ºC i s'agafà ràpidament als llosats (gebrats de la matinada), vegetals, cotxes, etc. Un cm com a molt que de seguida es fongué. Al vespre va ploure i aiguanevar a 2,5ºC. A la una de la matinada d'avui ha acabat nevant a 1,8ºC, però ha estat la traca final i tot just a fer una pasta que aviat s'ha fos. Han caigut 13 litres. Aquest novembre en portem 19, i a l'octubre en caigueren 57. El 2009 en portem 569. A Civís va caure-hi un pamet (20, 22, 24 cm?), a Ransol 50 i a Baguergue (el poble més alt de l'Aran) 60. A les cotes més altes del país occità diuen que un metre!

El bon seny

Fa uns dies em vaig endur una bona sorpresa desagradable amb l'enrenou de les plataformes per promoure consultes autodeterministes. Ho vaig escriure amb una bona dosi de tristor. Han passat els dies i segur que hi ha hagut seny per part de tothom implicat, perquè no se n'ha sabut res més, d'aquelles polèmiques acusacions del López-Tena, si més no jo no n'he sentit ni llegit. Me n'alegro. Celebro la nostra resiliència col·lectiva. És a dir, la nostra capacitat de refer-nos després d'una maltempsada. La dita diu que la roba bruta es renta a casa. Totes les organitzacions en tenen, tothom en tenim. Ja vaig dir que el López-Tena es va equivocar, al meu parer, per fer acusasions parcials, sense noms ni mals. Qui crec que va actuar molt correctament fou Reagrupament, i en concret el seu líder, perquè no van dir ni piu davant les primeres acusasions. Van callar i suposo que van fer cuina. Entec així les paraules del López-Tena a l'article Consultes dinamitades del dia 16 d'octubre. Tant costa actuar així, amb seny i no com una paret on tot rebota? I segur que els àvids mitjans de comunicació haurien sucat pa a una nova entrega de mastegots entre independentistes. Sembla, doncs, que torna la unitat. Malgrat tot, per a mi el López-Tena continua essent una veu a tenir molt en compte. Avui em delecta amb aquesta nova perla.

Esmolem ben bé les eines

Ahir a la nit, 43 alturgellencs i alturgellenques i 2 espies van assistir a la reunió de presentació pública de la PAUA. L'acte fou seriós, amb explicacions per part dels promotors, algunes intervencions dels assistents i presa de fotos i filmacions dels dos infiltrats. Es va donar compte del que s'ha fet fins ara i es va encoratjar tothom a unir-s'hi. Ho van fer 23 persones. Finalment, es van explicar les properes passes a fer: creació de les comissions de funcionament i contactes amb els ajuntaments comarcals que vulguin recolzar mocions favorables a la realització d'una consulta popular sobre la independència del país. Les urnes i les paperetes són les nostres eines. Ara, malgrat els aparells de l'Estat o els feixistes, les hem començat a esmolar. Ara és l'hora d'estar alerta, per quan vingui un altre juny, que ja és aquí.
Ahir es va palesar una mica més l'estretor de la gàbia en què vivim. Saben que n'estem serrant els barrots, per això ens vigilen.

La terra es mou

El 13 de setembre es va asclar una cosa, en aquest país. Fou en una localitat del Maresme anomenada Arenys de Munt. El deler de llibertat va esquerdar la superfície, talment una bossa magmàtica s'obre pas vers l'exterior. Un mes més tard, la lava continua fluint, malgrat la fredor ambiental que l'endureix quan entra en contacte amb la crua realitat. I no sols brolla per aquella esquerda, sinó que ho comença a fer per moltes més: Arbúcies, Argentona, Banyoles, Berga, Blanes, Cardedeu, Constantí, les Borges Blanques, Montblanc, Ripoll, Vilobí d'Onyar, Xerta i moltes més. El magma s'extèn per sota terra i ja ha arribat a l'Alt Urgell. Aquí rep el nom de PAUA: Plataforma de l'Alt Urgell per a l'Autodeterminació. Aquest col·lectiu ha nascut amb una idea molt clara: mobilitzar els alturgellencs i alturgellenques perquè un dia triïn com volen que sigui el seu país, a mode d'entrenament per quan aquesta votació sigui vinculant. L'objectiu és d'una noblesa total perquè prescindeix de tota mena d'etiquetes i treballa per un bé comú: exercir el dret a decidir, sí o no, però decidir. Si fins ara la política ha estat gairebé només partidisme, amb les consultes autoderministes la societat (tu, tu, tu,... i jo) trenca aquest joc estèril. Aquí tothom és cridat a fer una cosa molt gran: triar.

Per explicar-ho de paraula, dimecres 21, a les 21:30, la PAUA convoca tothom al Centre Cívic de la Seu.

Comença la fresca

Avui segon dia de gebrada als prats i llosats de la Seu. A casa ha marcat 1,5ºC, però als prats de Segre han baixat a -2. Aquest dia ja va nevar a Suïssa, Alemanya i Polònia. Visca!

La gasiveria d'Espanya

El motarrot que ens han penjat els espanyols és el de gasius (i d'altres dins del mateix camp semàntic, alguns de gruixuts com parets romàniques). Però un cop més qui veu la brossa a l'ull del veí no s'adona de la biga que té als seus. Perquè si algú és gasiu a la península Ibèrica és la nació espanyola. Aquesta nació no m'atrau, a part del principi fonamental de perquè no és la meva, perquè no dóna res i ho pren tot. En síntesi, Espanya no dóna ni identitat ni servei, les premisses bàsiques per anar pel món. Identitat: o ets com jo dic o no ets. Servei: l'espoli fiscal parla tot sol. La seva gasiveria és tan gran que no gastarà cap esforç a fer cas de qui la vol d'una altra manera. És per això que no puc entendre com pretenen els catalans federalistes convèncer-la que canviï. Té cap mena de camí pretendre que la meva veïna es tenyeixi de ros si ella no vol, encara que a mi m'agradin molt les rosses? No, cap, no té cap possibilitat d'èxit. Doncs amb Espanya igual.

Desconcert

1.- Mas (i CiU): Diumenge passat el van entrevistar a l'AVUI i el titular era "Hem de fer un salt i plantejar el concert (econòmic)". Però en quin món viu, el sr. Mas? No puc entendre com pot sortir amb aquest ciri trencat atesa la història passada i recent. Com aconseguirà 100 si fent mans i mànigues amb el nou sistema de finançament no arribem ni a 50? Es pensa que manant ell se'n sortirà? No ho entenc, i m'agradaria allargar més per capir-ho. Concert, Estatut, ... em sona tot tan anacrònic, tan superat, tan caduc, tan manifestament inútil!

2.- Ridao (i ERC): Aquesta setmana el sr. Ridao escrivia a l'AVUI sobre la decisió de deixar el sr. Carod fora de la llista de càrrecs eligibles del partit a les properes eleccions. I acabava apuntant un full de ruta que inclou l'obtenció del famós concert econòmic. De veritat que no hi pesco res. Sembla que els republicans s'hagin plantejat cremar tots els papers de l'auca. Per quins set sous surten ara amb això del concert econòmic uns i altres? Com deia l'Ovidi Montllor, ja no ens valen les engrunes, volem el pa sencer. El concert per a les autonomies que el vulguin, però no per a qui aspira a ser un Estat. Per què tantes marrades, srs. Mas i Ridao? Per què?!?

3.- López-Tena i Reagrupament: Ara sí que n'hi ha per llogar-hi cadires. Resulta que segons el sr. López-Tena, Reagrupament vol dinamitar el procés de consultes populars des de dins mateix. Si és veritat és molt greu. De moment trobo que el sr. Tena, al que admiro molt, ha tirat la pedra i ha amagat la mà: no ha explicat què ha passat, què han dit, què han fet els representants de Reagrupament. Ell només diu que en una reunió d'aquesta setmana algú associat a Reagrupament va dir que havien de fer un cop d'estat i algun estirabot més que ell ha interpretat com un apropiament il·lícit de la iniciativa popular. Espero que algun dia ens en sortim, malgrat nosaltres!! Qui em crec? Ell no sembla mentider, i Reagrupament no em sembla sectària ni insensata. Un i altres em mereixen confiança, però si algú s'ha passat de la ratlla que ho reconegui i torni al seu lloc. El sr. López-Tena és de CiU i ha dit per activa i per passiva que ell només vol la independència del país, res de càrrecs ni poltrones. Sovint m'he demanat què caram hi fa, ell en aquest partit. Com casa el seu afany d'independència amb la tebior dels líders convergents? Sembla que els plantejaments de Reagrupament l'haurien d'atraure. Per tant, no entenc per què no s'ha reagrupat, però ara, amb aquest episodi tan lamentable, encara suposo que n'està més lluny. No vull ni pensar que això sigui una maniobra partidista, però cal que algú ens ho expliqui tot perquè tenim una empresa massa important entre mans com per fer el ximple. En resum, que estic ben desconcertat.